2.4.18

BIBLIOTECA A MLOMP: Les reparacions avancen a bon ritme!























Kasumai!

L’obra avança i estem molt molt contentes! Ahir vam acabar de fer tots els blocs de terra compactada i preveiem que dilluns vinent començarem a tirar avall el mur infestat de termites per poder-lo reconstruir. Amb l’equip dels paletes dels brics hem treballat molt a gust, tot i la seva tossuderia per fer les coses a la seva manera, al final hem arribat a un enteniment! D’altra banda hem finalitzat abans del que pensàvem els nous fonaments per al porxo. S’han executat amb molta eficàcia! El primer dia ens va costar plantejar com fer-ho perquè havíem d’introduir amb molta exactitud unes barres d’acer inoxidable, però després de donar-hi voltes i amb l’ajuda del fuster vam fer una petita estructura que ens ha permès fer-ho amb força precisió. Estem orgulloses del resultat i tenim ganes de poder seguir avançant amb el porxo, però tenim dubtes ja que hi ha problemes amb la fusta, doncs resulta que hauria d’haver arribat fa uns dies i ens han comunicat que fins el dia 30 no arribarà. I... sense fusta no tenim porxo! Així que ens toca tenir paciència i anar fent els acabats del paviment.

En quant a la vida aquí estem integrades i ens sentim molt còmodes, ja formem part del poble i de la família. Cada cop aprenem més de la seva cultuta, la filosofia i manera de fer les coses. Us escrivim ara mateix des del menjador de casa i estem envoltades d’un munt de gent petita i jove que passeja per la casa, algunes cares conegudes i algunes de noves, mai ens deixen de sorprendre.

El cap de setmana passat vam anar a visitar unes illes que hi ha al mig del gran riu, a prop de la desembocadura al oceà, amb piragua i acompanyades d’altres voluntàries dels pobles del costat. Vam passar hores i hores dins una piragua observant dofins i com a sorpresa final vam veure un cocodril que s’endinsava dins l’aigua on ens havíem estat banyant!

Això és tot família! Estem felices i motivades i amb ganes d’aprofitar al màxim els dies, que ja comencen a passar massa ràpid!

Petonets!
Vam viure en directe una lluita Senegalesa, quina emoció i passió!

El nostre equip de BTCs en plena feina

Excursió al riu amb els petits de la casa!

Preciós paisatge pel feuvle de Thionck Essyl amb uns altres 'alulums'


26.3.18

PROGRAMA AWASUKA: Colors i energia amb l’esperada arribada de la primavera

Namasté sati!

La primavera ja esta arribant a Bhimphedi, el fred nocturn de quan vam arribar ja esta cessant i ja ens anem acomiadant de les jaquetes. Ara el camí diari a Supping el fem en companyia de papallones de tots colors!

El fruit segueix creixent conjuntament amb les ganes dels beneficiaris, una mica més impacients ja, sobretot els de les cases de bloc que s’hauran d’esperar encara una mica fins a que tinguem els blocs. 

TALO SUPPING 

La casa d’en Hareram ( Dos espais de Bloc ) també va avançant. Aquesta setmana ha realitzat la solera, igual que a la resta de cases de Bloc.






















MATLO SUPPING 

A la casa de del Ghana Nath ( Social d’un espai de Dhunga Mato ) hem iniciat la segona fase seguint el mateix procés que vam realitzar anteriorment amb la casa d’Aku Prasad. ( Dos espais de Dhunga Mato ) 

Primer el replanteig del mur, col·locant les portes al seu lloc i les primeres pedres de les cantonades. (A i B) 
Seguidament l’aixecament dels primers 80 centímetres de mur a mesura que s’omplen de ciment els voltants dels RODS VERTICALS.
Finalment la realització de la BANDA DE REFORÇ ANTI-SÍSMIC HORITZONTAL ( rods i morter ) que recorre tot el perímetre del mur, la SILL BEAM. (C i D)
Arnau i Irene iniciant el replanteig del mur amb la col·locació de les portes






































Col·locació de les padres de la cantonada per al replanteig inicial del muro






































Mur de dhunga mato amb els 8cm acabats i els rods de la SILL BEAM 

Moment de la cimentación de la SILL BEAM, amb els rods i l'encofrat ben col·locats
































































A casa en Niranjan ( Quatre espais amb passadís de Bloc ) també hem començat amb la tercera fase! A diferencia de les altres cases de bloc, ell ha decidit comprar els seus propis blocs per poder començar la casa aquesta setmana. Així doncs ha començat amb la col·locació de les portes i el re-ajust dels blocs i la mesura de les juntes de morter per a que tot encaixi perfectament, ja que el trasllat dels plànols a l’obra mai és exacte. (E) 

Pel que fa la gestió dels altres blocs, ja hem trobat una fàbrica de blocs a Hetauda en la que ens faran els blocs de la proporció 1:1’5:3 que ens demana el govern. La setmana que ve anirem a fer una proba amb ells i si tot surt bé encarregarem tots els blocs de les cases d’en Hareram, Chanumati i Devraj.
Estat actual la casa d'en Niranjan, amb la primera fijada de blocs casi acabada


























BHIMPHEDI HOLI DAY 

Poc a poc ens anem habituant al ritme de vida d’aquí Nepal, on sempre hi ha lloc per un o dos dies festius amb quelcom a celebrar. 
Aquesta setmana hem celebrat el dia del Holi, un popular festival Hindú que celebra l’inici de la primavera, també conegut com la festa dels colors o de l’amor. Aquell dia tot Bhimphedi es va pintar de colors i els voluntaris vam gaudir d’una bona guerra d’aigua i pols de colors amb els nens de Balmandir. (F i G)
(F)

(G)



















































Fins aviat amics! 

Records de calor i colors a allà on sigueu. 

IAIA

23.3.18

BIBLIOTECA A MLOMP: Nous voluntaris a Mlomp!























Kassoumaï ? Kassoumaï bambalé ! Com estàs ? Estic molt bé !! (en diolà Mlompenc)

Abans de tot ens presentarem, som el Jordi i la Sara, estudiant d’enginyeria d’obres públiques i d’arquitectura respectivament. Durant 3 mesos estarem al poble de Mlomp, a Casamance, Senegal fent la reparació d’un projecte. Ara farà un any que Base-A van construir una biblioteca molt maca per l’escola de secundària de Mlomp amb un porxo annex al costat. Nosaltres hem vingut a fer unes petites reparacions a l'edifici, com solucionar el problema que van crear unes termiques que van aparèixer en una part del mur de la biblioteca... No patiu, ja sóm aquí!

Hem estat totalment desapareguts del blog fins ara però és que el temps aquí passa volant. Prometem que la pròxima vegada trigarem molt menys. 

Ja portem tres setmanes aquí i podem dir, ben contents, que la reparació avança. ‘Petit a petit’, com diuen aquí però avança. Per poder començar a treballar des del dia 1 ens hagués anat genial arribar ja adaptats però tot és tan diferent aquí, que tant el nostre cos, com la ment i el cor han necessitat i segueixen necessitant el seu temps. Començant pel clima (vam sortir de Barcelona pocs dies abans que nevés) aquí fa un sol espatarrant, seguint pel ritme de vida i la cultura local i acabant per les llengües que cohabiten aquí; la suma de tot crea tal trencaclosques al cap que estem necessitant el nostre temps per posar cada peça a lloc. 

A nivell d’obra. Les primeres dues setmanes han estat d’ubicació. Veure el problema en primera persona i comprovar si el replanteig que portàvem des de Bcn era adequat. Conèixer als fusters, paletes i artesans amb qui treballarem i discutir i planificar la reparació. Localitzar proveïdors de materials i ajustar pressupost (Moltes coses les hem d’anar a buscar a Thionk Essyl, el poble del costat o inclús més lluny, a les ciutats de Bignona o Ziguinchor. I només per anar, comprar i tornar ja gastem un dia sencer). Iniciar-te en la gran cultura del regateig que tant els hi agrada i utilitzen. Descobrir amb admiració que demanar un preu desproporcionat per una feina o un material per qualsevol de les parts no afecta a la relació personal que tinguis amb ells. No és que ningú et vulgui prendre el pèl, és que ells funcionen així. Entendre que cada cosa té els seu temps i que cada temps té les seves coses. Calcules poder treballar cada dia, però un, no pots perquè és el bateig d’un infant i fan festa tot el dia (i quina festa!! Al·lucines com ballen!) i l’altre tampoc pots perquè s’ha mort l’avi del fuster i tot el poble va al enterrament. (Quin contrast tant terrible, espectacular i ric haver celebrat la vida i la mort en tant poc temps en la seva cultura). T’apuntes que la sorra per construir arribarà dimecres però després et diuen que dijous perquè el transportista té beaucoup de travail i després et diuen que la setmana que ve perquè el camió s’ha espatllat. I així, dia a dia, te n’adones que cada matí et trobaràs nova aventura a l’obra. Ei, però poc a poc li anem agafant el pols al ritme d’aquí i reaccionem de manera més pràctica i tranquil·la. I ja hem començat a fer feina!! Hem tret els fonaments antics del porxo i ja tenim al ferreter construint-nos les pletines pels nous fonaments. A més a més, ja vam aconseguir una màquina per fer BTC’s (Blocs de Terra Comprimits) i portem uns 800 fets.

A nivell vital, la vida aquí et desborda, et desorienta, t’obliga a sortir de tu mateix i t’abraça les vint-i-quatre hores del dia. I pensareu: “ostres pobrets , que dur i difícil tot això”. Doncs si, però no. Estem encantats d’estar aquí, estem feliços. Òbviament, no tot es bufar i fer ampolles, i també tenim sentiments difícils de pair: soledat, enyorança, nostàlgia, decepcions, frustracions. Però haver sortit de les nostres comoditats de Barcelona, tenir la oportunitat de començar de nou i aprendre a fer les coses de zero ens està ensenyant tant que només podem agrair tant rebut. De veritat que TOT és nou aquí, et sents com un nen petit que no sap fer res aquí. No tenim temps ni paraules per parlar de tot però us posarem algun exemple. El menjar. Cada dia toca arròs i peix que es situen en plats gegants i es formen rotllanes al voltant on pot entrar tothom. Tot es menja amb cullera. Com es treuen les espines del peix amb una cullera? Amb una habilitat la qual no posseïm i que esperem adquirir ben aviat. En el cas que alguna espina t’arribi a la boca l’escups al terra i, juntament amb la resta del menjar que ha caigut, serà menjar per gallines i ovelles que es mouen per casa tranquil·lament. Les cases. Dins una casa poden viure més d’una família amb germans de diferents pares/mares, juntament amb els avis, tiets, cosins, nets, fills d’amics, ovelles, gallines i, si tens molts diners, alguna vaca (Un altre dia us explicarem amb qui vivim i d’on surten) Aquesta diversitat deixa la intimitat en un segon pla però per sort, nosaltres podem tenir-la ja que ens han cedit una habitació a cadascun. 

El proper dia us parlarem del idioma, de costums, la religió, el ritme, els paisatges, etc.

Així que de moment us haureu de conformar amb aquest tastet.

P.D: A les nostres famílies, no us preocupeu per nosaltres que ens han acollit MOLT bé i es preocupen molt per nosaltres.

Ba Kayom! Fins demà ( en diolà)

Sara Diatta i Jordi Sambú





21.3.18

PROGRAMA AWASUKA: El fruit de l’esforç cultivat va creixent poc a poc!


Namasté sati!

El nou torn IAIA ( Irene, Arnau, Anna i Irina ) hem començat el mes amb moltes ganes de seguir avançant amb les següents FASES de la construcció de les 7 cases. Poc a poc va creixent el fruit que han anat llaurant tots els voluntaris que fins ara han passat per aquí, juntament amb la il·lusió de les famílies per a veure la seva casa finalitzada. 

Pel que fa a les cases de DHUNGA MATO el següent pas és començar l’aixecament dels murs fins a la SILL BEAM, el primer reforç d’arriostrament anti-sísmic que queda per sota les finestres. Per altra banda, a les cases de BLOC CONFINAT el següent pas és deixar enllestides totes les soleres, i tant aviat tinguem els blocs a l’obra, començar l’aixecament del mur. 

TALO SUPPING 

A la casa de del Aku Prasad ( Dos espais de Dhunga Mato ) hem iniciat la segona fase amb el replanteig del mur, col·locant les portes al seu lloc i les primeres pedres de les cantonades. (A i B)
(A) Els treballadors d'Aku i la Irina sobre el procés d'aixecament del mur






































(B) Col·locació de les padres de la cantonada per al replantear inicial del mur







































Hem anat pujant el mur a mesura que anàvem omplint de ciment els voltants dels RODS VERTICALS, una de les SOLUCIONS ANTI-SÍSMIQUES del dhunga mato. (C) 
En dos dies ja teníem els primers 80 centímetres de mur aixecats, altura on s’ubica la primera BANDA DE REFORÇ ANTI-SÍSMIC HORITZONTAL que recorre tot el perímetre del mur, la SILL BEAM. Aquesta esta composada per barres d’acer horitzontals ( RODS ) i barreja de ciment, sorra i graves ( MORTER ). Per a poder abocar el morter, primer cal col·locar un encofrat de fusta que serveix de motlle. (D i E)
(C) Finalitzant els 80cm primers de Dhunga Mato i la cimentació de reforç vertical

(D) La Irene comprovant la col·locació dels rods i l'encofrat per a iniciar la cimentació de la SILL BAND

(E) Procés de cimentación de la SILL BAND








































































MATLO SUPPING 

A les cases de dalt els fusters estan apunt d’enllestir les fusteries de les cases socials de Ghana Nath i Bimala ( Un espai de Dhunga Mato ). Tan bon punt hi hagi treballadors disponibles ja es podran començar a aixecar els dos dhunga mato! 

La casa d’en Chanumati ( Dos espais de Bloc ) també va avançant. Aquesta setmana ha realitzat la solera, igual que a la resta de cases de Bloc. (F)
(F) Acabat final de morter de la solera de casa en Chanumati


























FÀBRICA DE BLOCS + NRA MEETING 

Tot i les ganes de tots per tirar endavant les cases el més ràpid possible, hi ha altres factors que estan fent enrederir el procés de les cases de Bloc. 
Per una banda està la recerca de la fàbrica de blocs a Hetauda que pugui realitzar els blocs de la proporció ideal 1:1’5:3 ( ciment : sorra : agregat ) per a un bloc anti-sísmic que compleixi amb els requeriments que el govern ens demana. Està sent molt difícil ja que ninguna empresa en fabrica amb la nostra proporció i ens demanen un preu molt elevat per cada bloc. 

Per altre banda, aquesta setmana hem tingut una trobada amb alguns dels components de la NRA. El motiu d’aquesta reunió ha sigut resoldre les diferents discrepàncies que hi ha entre els beneficiaris de les cases de blocs i les normes constructives que la NRA demana. Esperem poder trobar una solució en la que tots puguem estar d’acord!

(G) Visita a una de les fabriques de blocs d' Hetauda, en la recerca de la proporció ideal






































(H) Reunió amb la NRA, parlant sobre la situación actual del projecte AWASUKA


























SHIVARATI ( La gran nit de Shiva ) 

La nit del 13 de febrer vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una nit màgica, la gran nit de Shiva ( SHIVARATRI ), una festivitat popular Hindú celebrada cada any en la sisena nit del mes Phalgun ( entre Febrer i Març ). Els nens de Balmandir van fer una gran foguera al voltant de la qual vam cantar i ballar per al Déu Shiva.
(I) La gran foguera de Balmandir en la negra nit de Shivaratri






































Fins aviat amics! 
Records de terra de 33.000 deus a allà on sigueu. 

IAIA

3.3.18

PROGRAMA AWASUKA: El comiat d’alguns i la benvinguda d’altres, un relleu ple d’emocions

Namaste sati! 

El relleu de la Marta, la Irene i en Martí al nou torn ja està apunt d’acabar, una etapa acaba mentre que una nova esta apunt de començar.

No hi havia millor manera de celebrar-ho que amb l’encesa d’un gran foc (THULO AAGO) durant una màgica nit de quasi lluna plena ( PURNIMA ), mentre menjàvem, rèiem i gaudíem de la festa per a acomiadar a la Marta i el Martí que marxen cap a Barcelona.

SUVA YATRA SATI! ( Bon viatge amics! ) Best of luck!






































La setmana de relleu ha sigut molt complet ja que gairebé tots els beneficiaris han avançat en les seves cases i així em pogut conèixe‘ls bé tant a ells com als seus treballadors. Així doncs, cada matí, després del nostre esmorzar necessari per agafar energies, enfilàvem muntanya amunt cap a la que serà la nostre ruta quasi diària: primera parada a Talo Supping on hi ha les cases de 1.Hareram ( Dos espais de Bloc ) i 2.Aku Prasad ( Dos espais de Dungha Mato ). Segona parada Madlo Supping on hi trobem la resta de cases: les dues socials de 3.Bimala i 4.Ghana Nath ( Un espai de Dungha Mato ), les d’en 5.Devraj i 6.Chanumati ( Dos espais de Bloc ), i la d’en 7.Niranjan ( Quatre espais amb passadís de Bloc ). 

TALO SUPPING 

A la casa de de 1.Hareram ( Dos espais de Bloc ) s’ha acabat de fer la PLINTH BEAM. Durant cinc dies els treballadors han excavat el forat dels fonaments( 1 metre de profunditat per 80 cm d’ample ); fet la fonamentació de pedra i fang ( DUNGHA MATO ); tallat, doblegat i col·locat els rots de la plinth beam; i fet l’encofrat de fusta per a finalment fer la cimentació d’aquesta amb una barreja de proporció 1.3.3. Ara caldrà esperar l'assecat del formigó uns 5 dies i anar-lo regant una mica cada dia per a que no s’esquerdi.
Moment final de la cimentació de la 'plinth bam', molt bona feina (rambro kam)! 






















MATLO SUPPING 

En la visita a 3.Bimala i 4.Ghana Nath ( Un espai de Dungha Mato ), les dues cases Socials, hem estat fent un replanteig de l’ubicació de portes (DOKA) i finestres (JAAHL) conjuntament amb els beneficiaris , per tot seguit iniciar la construcció de les fusteries artesanals a mans de dos fusters especialistes.
Tècnica manual per fer el forat de travat entre peces de les portes






































La casa d’en 7.Niranjan ( Quatre espais amb passadís de Bloc ) també va avançant. Aquesta setmana ha realitzat la solera , començant per la compactació del terra, seguidament d’una base de pedra (DUNGHA) comprimida i finalment una doble capa de morter amb proporció 1.4.4 la qual serà l’acabat final del terra de casa seva.
Treball en equip a casa d'en Niranjan, tota la família contribuent en la realización de la solera






















BHIMPHEDI 

Finalment, vam aprofitar un dia de menys feina a Supping per a quedar-nos a Bhimphedi i realitzar els últims acabats del Prototip de Dhunga Mato. Per una banda vam aplicar un arrebossat primari de fang, aigua i palla i per altre banda un arrebossat final de fang i aigua per donar una imatge fina homogènia.
La Marta aplicant l'arrebossat final a una de les parets del prototip

Fang, mà i sol (mato, haat ra suria)































































Fins aviat amics! 
Records des de Nepal a allà on sigueu. 

IAIA

11.2.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: A Ndangane ens hi sentim com a casa!






























Baldoo / Bedejaam / Amminé? / Oomén / Yamsom? / Yamrecke!

Sí, encara que semblés impossible d'entrada, ja comencem a interioritzar la ‘retahíla’ de salutacions senegaleses (en serer, és clar!). I és que ja duem a Ndangane més d'un mes i mig i, francament, podem dir que ens hi sentim a casa. 

Superats definitivament l'arròs a totes hores i la nul·la seriositat africanes a l'hora de fer plans (hem de dir que fins i tot li tenim cert ‘carinyo’ a ambdues coses), la vida al poble ens ha acabat d'embolcallar amb el seu ritme tranquil. Una de les principals culpables d'aquest bon rotllo és la Rocky, mare de l'El Hadj i persona amb qui ens encantem prenent el té i jugant amb la seva néta Hadi. Les tardes i algun que altre matí de festiu van caient poc a poc al ritme hipnòtic i agradable de la vida contemplativa, i nosaltres, en un inici europeus estressats i estressants, ens hi hem adaptat feliçment.

A l'obra hem superat un dels obstacles més difícils: l'execució de la coberta. Un cop preparades totes les peces de l'estructura principal, vàrem procedir a pujar-les sobre els murs. Després, s'hi van col·locar les corretges i el zenc (que ens van donar més d'un mal de cap), tot deixant l'edifici de la ‘daara’ i el porxo coberts. Estem molt contents del resultat! 

Ara, en Ngor (el paller) ja prepara els tirabuixons de palla per a començar a col·locar-los la setmana que ve, mentre l'equip de l'Ibnou continua treballant en la col·locació de portes i finestres.

Així doncs, podem dir que hem entrat ja pràcticament en la fase d'acabats, dels petits detalls com li agrada dir a l'Ibnou (i què poc que li agrada fer-los!). La gent del poble veu els resultats i demana, expectant, quan estarà tot preparat per a començar-ho a utilitzar. També nosaltres estem expectants i desitjosos de viure el moment de col·locar el mobiliari i els llibres, i de que la Nabú, que està fent un curs de formació en classificació de material bibliogràfic a Palmarin, pugui començar a treballar com a bibliotecària del poble. Serà el moment més esperat, en què els habitants de Ndangane començaran a fer girar per sí sols la roda d'aquest projecte que tant els il·lusiona.

Nosaltres us seguirem informant família. Fins la propera!

Carol i Guillem
L'estructura és ben forta: capaç de suportar la Carol, en Guillem i sis sacs de ciment!

Ibnou Sarr, un home seriós

Els treballadors acaben de col·locar el zenc del porxo, sota la supervisió de l'Ibnou

8.2.18

PROGRAMA AWASUKA: Una setmana més tranquil·la i amb el treball enllestit!






























Namasté!

Aquesta ha estat una setmana molt més tranquil·la que l’anterior ja que, per sort, hem aconseguit superar la ‘deadline’ que marcava el govern i –quasi- tots els beneficiaris han pogut presentar les fotografies de les seves fonamentacions finalitzades. El que ens tocava a nosaltres aquests dies era aprofitar el temps que requereix el curat del formigó de la ‘plinth beam’ per avançar altres passos del procés de construcció dels habitatges.

No obstant, abans de tot això hem tingut temps per una petita celebració aprofitant una festivitat tradicional nepalesa que consisteix, bàsicament, en menjar -o això vam entendre-. Així, amb alguns dels treballadors ens vam organitzar per cuinar plats típics de les respectives gastronomies i vam passar el dia endrapant i celebrant l’èxit assolit en les diverses obres dels futurs habitatges.

A partir de l’endemà ja vam deixar el lleure de banda i la primera acció va ser anar a Hetauda a una fàbrica de blocs de formigó. Els objectius eren nombrosos; calia assegurar-se de la qualitat de la mescla –de grava, sorra i ciment- amb la que estaven fets. Després, escollir un model que fos adient per la tècnica constructiva del bloc confinat, on són necessaris forats de gran dimensió per poder passar-hi un rodó i formigonar al voltant. Per últim, calia negociar el preu de cada unitat així com el del transport fins a una zona de difícil accés com és Supping. Per a tot plegat vam comptar amb l’ajuda d’en Niranjan, que va aconseguir un preu molt competitiu!

A tot això, ens quedava encara un beneficiari a l’alt Supping que no havia pogut acomplir els terminis. Per la seva banda havia acudit al govern per demanar una pròrroga però sempre amb l’objectiu de finalitzar la fonamentació aquesta mateixa setmana. De manera vam continuar pujant per controlar el desenvolupament d’aquesta obra i, ja cap a finals de setmana vam poder donar-la per acabada. 

Mentrestant, al baix Supping on hi ha dos dels beneficiaris, les coses van força diferents. Un d’ells, de manera autònoma i precipitada, va contractar mà d’obra i va fer-se ell mateix la fonamentació. La va fer força diferent a la nostra i això a provocat que calgui fer un model a mida de la seva ‘plinth beam’ que només podrà ser de Dhunga-Mato. Almenys, però, no hem hagut de preocupar-nos-en durant aquests dies de tant estrès.

Una cosa semblant succeeix amb l’altre beneficiari de baix ja que no ha calgut que ens preocupéssim per la seva fonamentació aquests dies, tot i que per una raó ben diferent. Ell ha engegat dues cases a la vegada, una d’Awasuka i una altra, i és a través d’aquesta segona que ha sol·licitat l’ajuda del govern. De manera que aquesta altra és la que ha prioritzat de cara a la ‘deadline’ i només ha estat a partir d’aquesta setmana que ha començat a dedicar-se a la d’Awasuka. Així nosaltres hem realitzat el ‘site-fixing’ i ells han estat cavant i esperem poder acabar la fonamentació la setmana vinent.

Per aleshores, comptarem ja amb la presència del nou torn de voluntaris. És una bona notícia, però, malauradament, implica que el nostre torn aquí comença a agonitzar... esperem poder fer un bon solapament amb ells i que el bon ritme de les obres es pugui mantenir els mesos vinents.

Arco hapta betaula! 

Irene, Marta i Martí





6.2.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La nostra 'Senegalització' avança a bon ritme, com l'obra!
























Yonkayooo família!

Un cop passada la ‘morriña’ de viure les festes lluny de casa, us escrivim per informar-vos que l’obra avança a bon ritme, com també ho fa la nostra “senegalització”, com diu l’El Hadj.

Entre finals de la setmana passada i principis d’aquesta hem progressat considerablement en el tall de bigues i pilars, així com en la preparació de la geometria de les diverses unions; l’Ibnou i el seu equip treballen de forma finíssima i, si bé no seran mai gaire coneguts per la seva puntualitat, sí que és cert que, un cop s’hi posen, ho donen tot!

Aquests darrers dies han estat bastant frenètics i, a part de l’estructura de la coberta, hem aprofitat per col·locar les làmpades a la biblioteca (il·luminada de nit queda preciosa!), posar un dipòsit i bomba al mòdul de cooperants per a tenir aigua durant el dia (guanyarem en comoditat però se’ns farà un pèl estranya aquesta europeïtzació…), solucionar algun petit problema amb la fossa sèptica… I anar a Mbour i Joal a fer les compres necessàries per continuar!

Pel que fa a la vida a Senegal, després de passar la nit de Nadal convidats a sopar a La Maroise (gentilesa d’en Babou; -quin àpat!-), vam aprofitar el cap d’any per fer una escapadeta a… La Casamance! Sí, encara que sembli impossible, ens vam animar a creuar el país (Gàmbia inclosa) amb els mitjans de transport habituals aquí (set-place, minibusos, taxis compartits, ferri…) i passar un parell de dies – més dos dies i mig de trajecte, però no ho digueu a ningú- a Abéné, un poblet paradisíac on vàrem festejar l’any que comença a ritme de ‘djembé’ i fogueres a la platja.

A la tornada a Ndangane la rebuda va ser immillorable, amb visites del nostre amic Bour, dinars esplèndids a càrrec de l’Adji, tes amb el professor de ‘djembé’ (amb qui vàrem passar una nit musical tot combinant percussió i corda), i un seguit d’activitats socials d’allò més diverses.

En resum, tant l’obra com nosaltres ‘marchons’ molt rebé, i estem molt il·lusionats i expectants (com la majoria de gent al poble) amb els dies clau que vindran pel que fa a pujar la coberta.

Fins la propera!