22.2.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Arriben la Lucía i l'Elias!!
































Desde el avión vimos acabar el día. Después de un largo viaje por fin nos encontramos Lucía y Elias con Clara y Pau en N’dangane.
Romanticismos aparte, ¡manos a la obra! Con energía y sentido del humor se retoma el trabajo. ¡Ese día será especial! Las manos de Bour, el jefe de obra, colocan el primer ladrillo. Todos le seguimos hasta acabar la primera hilada del primer muro. Estamos contentos, es el momento de repartir el regalo que les traemos desde Barcelona, paletas nuevas. ¡Qué alegría! Incluso Bour, siempre en su seria serenidad, dibuja una sonrisa.
Los frentes de trabajo son diversos, cuadrar el replanteo de la biblioteca, acabar los zunchos de la valla, y más. Efectivamente hay resultados, y es que en dos días ya hemos acabado la primera hilada del módulo de cooperantes. Es mágico que el edificio empiece a tomar forma. 
Con el trabajo hecho no dudamos en tomar una foto de familia, sí familia. 
Más allá del trabajo, N’dangane es un lugar fantástico. La tarde del domingo la pasamos escuchando percusión mientras atardecía. La noche del miércoles disfrutamos de una demostración de lucha senegalesa, que es el deporte nacional. Brutal e impresionante. 

Nos despedimos por hoy con un ocaso en las calles del pueblo. Hasta pronto.

Clara, Pau, Elias y Lucía.





Capvespre des de l'avió

Postureo a l'obra
El primer brick!

Tots treballant!


Somriures amb les noves paletes

Ajustant el replanteig de la biblioteca

Provant aparells nous
Tècnicaa d'encofrat del cèrcol
Primera filada acabada!


Una tarda qualsevol

Lluita senegalesa il·luminada pel far d'una moto




Atardecer
















































21.2.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Ha començat el compte enrere per a la Clara i en Pau!






























Salam Malekoum!

Ha començat el compte enrere per nosaltres i ens notem extranys… Marxem el 25 de Febrer i la Lucia i l’Elias arriben l’11 de manera que tindrem dues setmanetes per fer el traspàs de l’obra i presentar-lis tothom.
Així que ens hem proposat aquestes dues setmanes que queden abans de que arribin fer una apretada per deixar el màxim de temes que podem tancats. Realment encara ens queda temps aquí així que volem aprofitar-lo tan com podem, tant a l’obra com amb la gent que hem conegut.
Pel que fa a l’obra estem centrats amb el mur perimetral, que vam començar a l’acabar els fonaments. A dia d’avui estem formigonant els pilars i cèrcols del mur que com veieu a les fotos estan quedant genial!
L’Ousmane, en Babou, en Bara, en Diouf, en Sadio i en Masse segueixen treballant igual de bé i estem formant un equip cada cop més fort.
Per altra banda, l’equip de fabricació de BTC també segueixen al seu ritme amb l’Emilie i l’Ari al capdavant. Cada dia milloren en quan a la qualitat i la producció dels bricks.
També estem col·locant els bricks de ciment per fer les primeres filades de l’edifici. Ens hem proposat abans de marxar acabar la valla, la fossa sèptica i deixar la totalitat de l’edifici ja definit amb les primeres filades de bricks. Serà una feinada però ho farem tots encantats.
També fa unes setmanes es va incorporar al projecte una persona que serà molt present d’aquí a que s’acabi. És l’Ibnou, un mestre amb la fusta i tant com a menuisier com per charpantier. Esperem poder fer la coberta amb ell! És un dels millors de tot N’Dangane Campament.

Bachicanam! Legui Legui!
L'equip!

Els Blocs de Terra Compactada, assecant-se al sol

La valla, en procés

Els pilars confinats de la valla, encofrats

Provant aparells per al sòcol!

17.2.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Enjoying last days with the worku family all together!







































Hola !!! Ja hem tornat!!! I tenim moltes ganes d’estar a peu d’obra. Ha estat molt bé anar passejant-se i visitar la Índia aquests dies. També hem aprofitat per anar als pobles del voltant i demanar alguns pressupostos dels materials necessaris que ens permetran seguir avançant amb l’obra. Hi ha moltes formes de transport… però el tractor és la nostra preferida!!! Un tractor que disposa d’un remolc metàl·lic d’unes grans dimensions per a transportar càrrega i voluntaris, té la duresa perfecte per deixar-t’hi l’esquena a cada desnivell que tenen les carreteres per aquí, té capacitat per acumular de tot, així que l’uniforme adequat per anar-hi és el més brut que es tingui, això si, ve amb un conductor que va per feina però que si veu una paradeta amb menjar del bo, para per a que ens oblidem de tot i gaudim del paisatge i del menjar.
Al tractor en un dels viatges a Nandyal























Doncs sembla que quan més ganes tenim d’estar a l’obra, més ens toca viatjar en tractor… Aquests dies hem fet moltíssims trajectes fins a Nandyal a per bricks. Allà és on tenen les fàbriques i en produeixen de dos tipus: els ‘Red Bricks’ i els ‘Machinery Bricks’. La gran majoria de constructors aquí fan servir els ‘Red Bricks’, ho marca la tradició i a vegades no cal argumentar res més; i tots ells creuen que són millors; però a l’hora de la veritat encara no està del tot clar. A l’obra hem fet servir els ‘Machinery Bricks’, no es desfan a la mà com els altres i estan realitzats d’una forma més industrialitzada, amb una màquina com de fer botifarres; a un costat hi posen la barreja de la argila i la pellofa d’arròs, i per l’altre costat surt un ‘xurro’ rectangular que van tallant amb la mesura dels ‘bricks’.
La màquina dels bricks

Material preparats per començar a pujar murs












































A més a més, el proveïdor dels ‘Machinery Bricks’ ens tracta molt bé, ens fa un bon preu, ens convida a ‘snaks’ i no ens intenta estafar com ens ha passat amb el dels ‘Red Bricks’... Estem morenes d’aquest ‘solano torrador’ però encara no colem per índies, i aquí no se’ls hi escapa ni una per sortir-ne beneficiats!!

A l’obra, la feina ‘sigue su curso’, s’ha realitzat el ‘smooth’ dels espais entre les ‘garandes’, d’aquesta manera aconseguim tenir un bon acabat des de a baix del forjat, i evitar l’escolament d’aigua o humitat entre les juntes dels “bricks” i donar-li un millor aspecte.
Acabats al forjat





























També, a la planta superior s’estan pujant els murs, uns de pedra i els altres de ‘bricks’. Aquesta feina és lenta, en total unes 3 setmanes, ja que s’han de transportar totes les pedres i tots els ‘bricks’ des de la cota de terreny fins a dalt del forjat de primera planta; una feina que comporta temps i un gran esforç per part dels treballadors.
Començant a pujar el mur de pissarra

Puant mur de bricks












































Els dies passen, uns sembla que avancem més que d’altres, però amb un bon ritme es va veient el canvi de l’edifici i com progressen els aixecaments dels murs.

A l’obra, tenim nous integrants, tant humans com animals... jejejje. Us presentem en ‘Tremendu’ és un gosset jove que coneix la millor zona on hi ha bona ventilació i s’està a gust a l’obra, sempre estirat a la fresqueta. A més, ens la vigila quan no hi som, dels micos lladres de menjars... no et pots despistar ni un segon amb la fauna que es passeja a la obra!!!
El gosset Tremendu i l'Erika






































Mentre anem pujant murs, com sempre entre broma i rialles, aquesta setmana estem melancòlics perquè a la Mercè se li acaba el temps amb la “worku family”, sempre estem dient-li que li robarem el passaport i li tallarem de manera que s’hagi de quedar permanentment a “Koilakuntla” i el “Siva rao” li portarà l’entrepà a la presó! El dia 2 ja se’n torna cap a Barcelona, i la família i amics d’aquí la trobaran a faltar. 
La Mercè, en Guru i el 'jefe jefazo'























Aquesta setmana s’ha incorporat gent nova a l’equip, i l’equip de sempre ha estat a un altre poble treballant, però l’últim dia de la Mercè en quan van acabar a les 6:00pm, van venir al “work place” i vam despedir-nos com cal, amb pica-pica, fotos de record pels nois i bromes i records dels temps junts passats!! 
La Mercè i els nois la tarda de comiats









La Mercè acomiadant-se de KKL





































Els murs, tan els de “bricks” com els de pissarra estan treballats amb unions de pedres de pissarra que fan d’ampits i de dintells de les obertures, a la vegada que ens ajuden a travar el mur de dos o 3 fulles i ens protegeixen del sol i de la pluja. Aquest cop hem anat a buscar les pedres tallades a un poble proper anomenat “Bnagana Pali” que ens ha aconsellat el constructor, el “gran jefe”, i la veritat és que ha sigut un pim-pam i la gent molt agradable. 
Pujant el mur de pedra

Pujant les pedres de trava i protecció de les finestres












































L’enrenou com sempre ve quan hem d’endreçar-les a la parcel·la, no perdre-les i tenir-les totes controlades per col·locar-les més endavant. Aquest cop ho hem fet molt bé! 
Pujant particions

Pujant murs












































Tenim murs d’una fulla (simples) de dos (dobles) i de tres (tripes), de manera que a la façana Oest, on tenim tres fulles de “bricks”, hem decidit pujar-la de manera que creem una càmera, un espai en la línia de “brick” del mig que omplirem amb aïllament tèrmic natural, una mescla d’argila, sorra i palla, que hem preparat l’Anipa, el Guru i l’Erika. Ha sigut com tornar a l’escola a fer farinetes, però amb els peus!! Com sempre amb el “alaaaaaa Madamme, pichi Madamme pichi....”!!! Que vol dir boja!!! 
Preparant l'aïllament

Mati i Jackie preparats per col·locar l'aïllament























L'aïllament col·loct als forats











































L’Erika es quedarà sola uns dies fins que la Natalia arribi el divendres a Koilkuntla. Haurà de fer un viatget molt tranquil i rapidet, només 15 hores de vols més 7 hores d’autobús amb pantalla plana i la trobada amb una ja casi local (Erika) a l’estació envoltada de mantes esperant-la mentre fa una clapadeta! 
Luxury bus







































Per fi ja estem les dues a Haribala, i comencem a posar-nos al dia amb les cosetes de la feina, l’organització i el següent pas que haurem de donar. En 2 dies tots els murs estaran pujat fins a dalt de tot i vindrà la llosa “party”, la qual esperem amb moltes ganes i nervis!! 

En resum ha sigut una setmaneta tranquil·la i molt calorosa en la que hem fet obertures i murs a la planta primera, la part forta ha arribat junt amb la Natalia, així que prepareu-vos per aquest següent torn!! 
Benvinguda Natalia!

13.2.17

PROGRAMA AWASUKA: Amb el tancament de la coberta del prototip de bloc, s'ha beneït la casa de la Santamaya!

DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE

Després d’acabar de pujar el mur de la fossa sèptica, hem formigonat la part superior, on anirà col·locada la tapa d'aquesta. Per a fer la tapa hem hagut de fer un encofrat que cobrís tot el forat amb una estructura amb bambú i fusta. Posteriorment, es col·loca l’armat i es formigona tot. Es deixa un petit forat per tal de que, en un futur, es pugui buidar la fossa (a Nepal no hi ha bombes per a buidar les fosses!). En mig d’aquest procés ens vam quedar sense ciment, així que vem haver de baixar d’un dia per l'altre a Hetauda a comprar més ciment. Mentre arribava el ciment, vam començar a fer la fonamentació de les latrines, amb dhunga-mato.

Acabannt i cobrint la fossa

























Iniciant els lavabos




















CONFINED BLOCK HOUSE PROTOTYPE 

Aquesta setmana ja hem pogut continuar amb el prototip de bloc. Hem col·locat els tubs que subjecten la coberta amb els passadors i, posteriorment, hem col·locat la coberta de CGI. Finalment hem cobert el prototip de bloc. I, un cop col·locada la coberta, van fer una cerimònia que se sol fer quan es finaltza la coberta d’una casa: una casa és un temple i, com a tal, s’ha de beneïr. Per a beneïr la casa, van col·locar banderetes, pols de colors i fins i tot van tallar el cap d’una gallina i van escampar la sang per sobre la coberta! Un cop acabada la petita cerimònia ens van col·locar les tikas a tots els treballadors i ens van convidar a menjar per celebrar-ho.

Els tubs que subjecten la coberta ja estan col·locats!










Posant la xapa del bloc!























Acabada la coberta, es fa la cerimònia














9.2.17

PROGRAMA AWASUKA: Tot avança segons els plans!

DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE

Aquesta setmana hem col·locat les diagonals que rigiditzen els stiffening module, que vam estar tallant la setmana passada, a falta de una peça. Ha costat lo seu unir les diferents diagonals però, els passadors uneixen el que sigui! I en quant a la fossa sèptica, ja tenim els baixants de Hetauda i ja s’ha acabat de pujar mur.

els progressos del Dhunga Mato
Preparant la fossa

Preparant la fossa





































































CONFINED BLOCK HOUSE PROTOTYPE 

Un cop acabat l'encofrat, i muntades les peces de suport de la coberta hem pogut formigonar la ridge beam. També s’ha acabat la solera. Ara nomes ens queda esperar a que es curi el formigó i podrem seguir amb el prototip de bloc.

Progressos del prototip de bloc confinat

Progressos del prototip de bloc confinat















































WORKSHOP 

Divendres va estar plovent tot el dia, així que vam haver de fer feina al taller. Vam començar a foradar els perfils tubulars de la coberta del prototip de bloc.

Treballant al taller