28.1.16

PROGRAMA AWASUKA: La casa d'en Manoj



























Hola buenos días!

D’aquesta manera és com ens saluda cada dia al matí en Hareram quan entra a l’oficina. Amb un somriure a la cara i amb ganes d’aprendre més i més castellà cada dia.

Aquests dies hem treballat molt a casa d’en Manoj i no hem estat tantes hores a la oficina d’AWASUKA que compartim amb Agragaami. El dimecres però, vam tenir una reunió amb en Ranjit, president de la nostra contrapart, per parlar de l’agreement que hem de signar entre cooperatives per poder començar a contractar el nou tècnic AWASUKA, decidir en quin barri comencem a actuar i quina és la millor manera d’escollir a les famílies a les que acabarem donant els crèdits en forma de materials per reconstruir-se la casa.

Per molta pena que ens faci, marxem en poques setmanes i hem de deixar molts temes que hem començat ben lligats o solucionats del tot. Els nous voluntaris arribaran una setmana abans de que marxem per poder explica’ls-hi tot el que hem estat fent fins ara i que puguin seguir amb el treball sense problemes, però molta de la informació o aprenentatge que hem adquirit en els mesos que portem aquí no és fàcil de transmetre en pocs dies. Per això ens urgeix trobar una persona capaç de supervisar una obra i que quan acabin els torns de voluntaris sigui capaç de comunicar-se amb l’equip de Barcelona i transmetre tota la feina que es fa a Bhimphedi amb el Programa AWASUKA.

La casa d’en Manoj ja està pràcticament llesta, aquests últims dies els obrers no han parat ni dissabte, que és l’únic dia de festa que tenen, per fer un descans; ja que un dels dies va ploure i van haver de parar l’obra.

La casa de la família Pradhan és una vivenda tradicional de pedra i fang a la que li faltaven reforços de fusta; la manca d’aquests ‘nosh’ va provocar que caigués la paret que hem acabat de pujar. En aquest tipus de casa no s’utilitza ni formigó ni acer, però el mistri va suggerir fer una biga de formigó armat a l’últim forjat per reforçar l’estructura. Aquesta nova biga ben travada a les bigues de fusta existents farà que la casa sigui encara més resistent contra els moviments d’un nou terratrèmol.

Aquesta decisió la vam prendre a l’últim moment, ja que encara que havíem fet un planning d’obra i decidir la manera en la que havíem d’actuar, a mesura que l’obra avançava, la família decidia què volia fer a la seva ‘nova’ casa. Tots aquests canvis els hem pogut solucionar sense problemes. El veí d’en Manoj ha tingut molt a veure en què tot anés sobre rodes, ja que venia a supervisar l’obra com nosaltres fem; i entre la seva opinió, que en tots els casos ha coincidit amb la nostra, i la del mistri que treballa amb nosaltres hem arribat a la millor solució, hem fet un bon equip de treball.

El mistri amb el que treballem és un home de certa edat amb molta experiència que sempre està disposat a escoltar les nostres propostes. Porta un equip de manobres que treballen molt ràpid i sempre amb un somriure a la cara. El que hem vist que els hi faltava eren eines de treball, però ens han sorprès construir-se-les ells mateixos; si necessitaven picar amb un martell, es construïen un mall amb un tros de fusta que trobaven, o tallaven el filferro amb un ganivet de carnisseria que tenia la família per anar més ràpid. Hem estat atentes i hem après molts trucs que farem servir quan tornem!

Valeria & Andrea!

Ajudant una mica quan anem a supervisar l'obra

El mistri forada les bigues per posar les esperes de l'armat

En Manish, fill i intèrpret

En Manoj és el primer que ajuda

Les esperes ja col·locades a les bigues

Nepaly's style

Treball en equip