Kassoumaye!
Kassoumaye!
Kassoumaye kept!
La festa de Mlomp era la nostra principal preocupació de cara a aquesta nova setmana. De fet, el primer dia, els pitjors auguris altre cop es van complir i l’assistència a l’obra va ser molt escassa, permetent-nos només la col·locació dels andamis a la part posterior d’un dels edificis. A més a més, a causa d’aquesta celebració, les rajoles, ja a Bignona, no podien arribar, fet pel qual l’equip de l’Ismaïla no podia començar amb el carreau-cassé.
No obstant, dimarts tot va canviar. L’Eno i els seus van venir essent nombrosos –sis- i van anar per feina amb la construcció de la gelosia que ha d’impedir l’entrada d’aigua de la pluja a l’interior de les aules tot procurant-ne una adequada il·luminació. En només un dia, la gelosia de més de mig mòdul estava erigida i arrebossada –per protegir els btc de la pluja-. Paral·lelament, se’ns va confirmar l’arribada de les rajoles de cara a dimecres, de manera que l’equip de l’Ismaïla va començar amb el transport de les terres a l’interior de l’edifici, que han de servir per anivellar a la perfecció la superfície on s’assentarà el carreau-cassé.
Així, amb un ritme frenètic, al llarg de la setmana, es va aconseguir la construcció de tota la gelosia d’ambdós edificis, amb el seu conseqüent arrebossat –només la part exterior-. A més a més, entre un mòdul i l’altre també es va acabar la construcció del pedrís que se situarà en una de les aules tot formigonant la llosa que farà de suport.
Mentrestant, l’Ismaïla i els seus, també van protagonitzar una setmana molt intensa que es va allargar fins diumenge inclòs. Gràcies a la seva entrega, acabem la setmana amb tots els interiors dels mòduls enrajolats –a falta de la zona de lavabos, on estem pendents de l’arribada de les altres rajoles. Fins i tot, la primera part de la zona exterior, ja compta amb el carreau-cassé; es va voler aprofitar el bon dia del diumenge per enrajolar l’única zona que quedarà exposada a la pluja –una vegada sec no presentarà cap problema-, però calia assegurar-se que en el moment de col·locació la pluja no fes acte de presència i pogués malmetre les juntes.
Nosaltres, amb l’ajuda d’en Kalilou, també vàrem fer la nostra aportació. D’entrada, vam col·locar les teles que faran de fals sostre a les aules, de manera que la xapa no pugui produir reflexos incòmodes als assistents, a part d’embellir l’estança. Conclosa aquesta tasca i la del propi carreau-cassé –que produeix nombrosos esquitxos als murs- vam començar amb la pintura d’una de les aules, deixant les parets ben blanques per augmentar-ne la lluminositat –realitzant-ne fins a tres capes-. Cal afegir que va ser convenient polir els murs per treure’n la sorreta sobrant de l’arrebossat. A més, entre capa i capa, vam tenir temps d’anar a Thiobon a comprar els arbres i de plantar-los –comprenent 2 cocoters, 2 palmeres, 3 tarongers i 2 manguiers-, aconseguint que, en un futur, la parcel·la sigui fresca, fructífera i amb entitat.
En la línia de paisatgisme, també va haver-hi temps per arrencar tots els fourabands de la parcel·la, de manera que, si les dones hi donen el manteniment adequat, no hauria de tornar-hi a haver-ne. De fet, les primeres ja van estar aquí un dels dies per començar amb la neteja de l’obra, traient males herbes alhora que alguns residus. Esperem que la setmana vinent, en vinguin més i més sovint ja que, al cap i a la fi, aquest és un espai per a elles, i desitgem que el cuidin com farien amb el jardí de casa seva.
Així, concloem segurament una de les setmanes més intenses i productives en el que va d’obra. La realització dels acabats s’està produint en paral·lel i estem tenint molts efectius en moviment; no pot ser d’una altra manera, ja que ens trobem a les portes del final de la nostra estança. Esperem que la setmana que ve no decaigui i podem donar l’obra per finalitzada. Creuarem els dits.
Bo esemaine diamenediole!
Luka Mané i Martí Diediou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada