Setmana 13:
Al començament d' aquesta setmana sembla que les pluges han amainat (no vull dir-ho massa fort) i hem pogut despendre’ns en gran part de l’aigua i el fang que tan ens ha estat complicant la feina en la fase de fonamentació.
Des de dilluns hem estat pujant els murs sobre riostra que tancaran el nivell de sòtan (basement per ells) i ens faran arribar fins la cota de planta baixa marcada que es 80 cm, ja que com heu pogut comprovar, amb aquest clima o alcem el projecte o millor que ens preparem per nadar.
A la mateixa vegada que hem anat pujant el mur de pissarra d’aquest nivell, anàvem preparant l’armat dels pilar que pujaran fins a coberta tan longitudinalment com els estreps per poder formigonar com abans millor, i veure la primera arrencada seria que s’anirà materialitzant davant els nostres ulls més ràpid del que ens hem pensat fins ara.
Els pilars del projecte són pilars de base quadrada de 30x30cm, mida molt estàndard a Catalunya, però aquí a la zona d’Andrha Pradesh, més concretament a Koilakuntla i a Nandyal es decanten més per la construcció estructural amb pilars apantallats, per el que l’encofrat que hem pogut aconseguir és limitat amb alçada i no podem fer els pilars d’una tirada, sinó que els hem d’anar encofrant i formigonant de 4 'feets' en 4 'feets' trobant-nos amb la dificultat de les juntes intermitges entre plantes en el moment de l’execució, de la qual haurem de tenir molta cura quan fem la tongada número 2 en alçada. Per a qui no ho sàpiga aquí es treballa amb 'feets', i 1 feet = 304 cm , de manera que durant 4 dies ens hem dedicat a pujar els 4 primers 'feets' (1,2 m aprox.) de tots els pilars, a la vegada que el mur de pissarra sobre riostres, el qual la seva estabilitat funciona bàsicament per pes i compressió, encara que hem fet servir un morter més ric en sorra que en ciment per donar-li compacitat de conjunt, resistència i durabilitat. Durant l’execució del mur ens hem adonat de que ells no traven les dues fulles , sinó que entre full interior i exterior només omplen l’espai buit amb pedres mes petites, pensant que això es el que els hi donarà la resistència al desplom horitzontal, de manera que els hi hem explicat la raó de la trava i com executar-ho, i estan “manos a la obra”.
Amb molta expectació i ganes, esperàvem ja aquesta setmana el nostre equip de reemplaçament per els pròxims 3 mesos que arribaven des de Barcelona. La seva arribada estava prevista per el dia 7 de setembre ambdues alhora i amb un marge de 10 dies per fer la tramesa d’informació de funcionament, es a dir dels pagaments, els horaris, les factures, les recàrregues de mòbil, els excels administratius, el e-mail, com diríem comunament totes aquestes “mandingues” externes a la obra, i òbviament fer el traspàs de la informació des del punt de treball per poder fer un seguiment adequat.
No us ho creureu, però les dues noies que esperàvem, la Bruna i l’Erika, cap de les dues a pogut arribar el dia esperat per problemes externs a elles i han hagut de viatjar separades amb un desdoblament de 6 dies aproximadament l’una amb l’altre. L’arribada de les dues primerament es va veure atropellada perquè el visat de la Bruna no va arribar a temps per viatjar el dia 5 de Setembre, havent que canviar els vols de data per una setmana més tard, de manera que es va decidir que l’Erika continués viatjant al dia previst (ja que al ser Espanyola el seu tràmit es mes ràpid i va tenir més sort) de manera que no ens costés més inversió econòmica i logística, i es poguessin aprofitar més aquests dies de tramesa d’informació.
L’Erika tenia l’itinerari següent : Barcelona - Londres - Nueva Delhi - Hyderabad, doncs per més “inri” a tota la història que ens porta acompanyant en aquest projecte a la Índia ( que no serà per coses que han passat fins el moment), l’avió de Barcelona va sortir amb 2 hores de retard arribant a Londres 20 minuts abans de que tanquessin portes el vol de transfer, però el que no s’imaginava l’Erika era que quan arribes a les portes del control de seguretat de Heathrow (Londres) es trobaria el “follón” més gran que mai havia trobat de pèrdua de vols ja que aquella mateixa tarda el sistema del aeroport de Londres va caure amb picat i ni des de l’aeroport ni online es van poder fer el “check-in”, de manera que no va poder agafar el vol cap a Delhi i va tenir que aconseguir un “rebook” per el dia següent i passar la nit en un hotel que després la companyia aèrea li reemborsarà.
Dintre de tot l’estrès telefònic i d’hores de resolució efectiva, al final va arribar sana i salva un dia més tard, dijous al vespre al centre d’Haribala amb un gran somriure i molta motivació per conèixer a tothom i començar a treballar, però amb tanta sort que va tenir un dia de descans d’adaptació i per poder dormir ja que divendres es el nostre dia de festa de la feina.
Just aquell divendres dia 9 de Setembre a l’índia, era el festival “Ganesh Chaturthi” per celebrar al Déu elefant, de manera que va poder tenir el primer contacte amb la cultura del país i amb el poble de Koilakuntla on ens trobem, les seves costums de gresca i la gent d’aquí. Tanta va ser la expectació d’ells amb nosaltres i a l'inversa, que ens van fer una foto els periodistes del diari del poble, la qual van publicar al dia següent deixant ja per sempre el nostre pas per la festa del Déu elefant (els únics estrangers en tot el festival, de totes totes).
Durant l’estada de l’Erika, tot esperant l’arribada de la Bruna vam continuar fent els mur de pissarra i pujant la segona part de 4 'feets' dels pilar de planta baixa, observant ja coses a tenir en compte per millorar l’execució a partir de l’arrencada de la següent planta pel que fà a juntes de pilars i mescla del morter de mur.
Per acabar-ho d’arreglar, com ens han agradat tan els contratemps des del principi amb aquest projecte, els 2 voluntaris ja establerts aquí (Manu i Eli) se n'adonen, parlant amb l' Erika que encara que tinguin el visat tramitat per 6 mesos, no poden estar més de 90 dies seguits al País, de manera que a corre cuita es posen a comptar els dies des de l’arribada fins el previst per tornar a Barcelona, i es passen de dies, de manera que amb l’ai al cor i la logística molestant-los, comencen a tramitar canvi de plans per poder no incomplir la llei i després els hi passi factura amb un futur. Arribats a aquest punt, facin el que facin, ja saben que han de marxar d’Haribala en 2 o 3 dies, i hauran de posar-se els tres a treballar dur per poder informar de tot amb temps a l’Erika que seguidament a l’arribada de la Bruna, ella li haurà d’explicar també.
Finalment, Manu va decidir anar a Sri Lanka i mantenir el seu bitllet de tornada a casa des de Mumbai sent el primer dels 3 en separar-se del que havia sigut casa seva aquests últims 3 mesos deixant per primer cop a dues noies al total càrrec (cosa difícil a portar en qualsevol lloc), sent per elles una proba més que superar. Per altre banda, Eli va decidir marxar 2 dies més tard canviant els seu bitllets de tornada, volant des de Hyderabad.
Dimecres dia 14 per fi la Bruna arriba a l’Índia, i després d’un matí solitari sense companys a l’obra per l’Erika, es posa a ploure fort i es para la feina tot deixant la tarda lliure , facilitant així el retrobament de les dues amb moltes ganes i emoció dins del centre d’Haribala, on els nens i nenes ja portaven dies preguntant per la Bruna desesperats per la seva arribada. Així doncs gràcies a la pluja aquest cop tots van poder gaudir de temps, abraçades i anècdotes, tan de l’una com de l’altre com els nens facilitant l’adaptació de la Bruna al que serà la seva realitat els pròxims 3 mesos.
Setmana 14:
Setmana 14:
Amb 30 hores de viatge al cos, només 6 hores de descans i un gran “Jetlag”, el dijous toca començar una gran etapa juntes amb moltes ganes de treballar. Ens posem les botes, la crema, l’aigua i la motxilla per dirigir-nos al lloc de treball i presentar a la Bruna tan la parcel·la com l’equip de treball local.
Com sempre aquí a les 8h es comença, però només les “Madammes” (així es com ens diuen ells) compleixen puntuals; a ells sempre els veiem arribar 10 minuts més tard amb les seves bicicletes , la “Pancha” (tela que porten els homes, generalment casats doblegada en forma de faldilla) i les seves “slipers”, cosa que encara ens produeix gràcia i tendresa. Per ordre, normalment va arribant en Ramuru el primer (el peó més gran però graciós que tenim, tots l’estimen molt i sempre li fem broma), després en Sudhakar (el fill del cap, anomenat per nosaltres en “Tall man”) i després l’entremaliat i únic Krishna (té el nom d’un Déu Indi) mà dreta per excel·lència.
Poquet a poquet, un per un, els hi presentem la Bruna, i amb els dies ens anem acostumant els uns als altres i al canvi d’organització derivada de la marxada d'en Manu i l'Eli. Durant la setmana, l’ambient de treball es va distenent molt i anem agafant molta confiança però sense parar el ritme de treball, tot el contrari, estem súper orgulloses d’ells perquè no paren i no escatimen a l’hora de plegar. Hi ha dies que se’ns fan les 13:30h per anar a dinar i dies que se’ns han fet les 18:45 per tornar cap a casa, pel que pensem també que ells estan contents tan amb nosaltres com amb la feina. És molt graciós i adorable veure com ens anem comunicant per senyes intentant entendre'ns els uns al altres, entre l’ anglès xampurrejat d’en Sudhakar i les nostres primeres paraules en Telugu ensenyades per ells mateixos, i per la gent d’Haribala. Entre d’altres més utilitzades a l’obra tenim : Nelu (aigua), kocham (poc), Penchu (més), Tharavata (després), Dhanyavadhalu (gràcies), Repu (demà), Ypudu (ara).......
Durant aquesta setmana han anat construint els altres 4 'feets' dels pilars de planta baixa, per poder arribar a la cota de sota jàssera. Per poder executar els pilars correctes en alçada, es va fer un pilar de referència sencer de 12 feets des del nivell del terreny, de manera que tots s’anirien igualant amb aquest. Com que hem tingut la limitació del encofrats, els pilars de secció quadrada s’han fet per parts com comentàvem al bloc de la setmana passada, de manera que han quedat 3 juntes, que reforçarem a la pujada del mur formigonant l’espai mur-pilar, fent el pilar una mica més doble en aquelles parts. Veient això durant l’execució, i sabent que es pot reforçar vam prendre la decisió de canviar els encofrats per l’execució del pilars de porxo de planta baixa ja que no podrien reforçar juntes de cap manera i podríem tenir problemes de vinclament en un futur per l’esveltesa.
Els encofrats que hem fet servir per aquesta última execució d’aquest pilars d’una sola tirada, aconseguint així una sola junta d’execució, són els mateixos que vam fer servir per el pilar apantallat però fent la secció quadrada.
Tan ells com nosaltres patíem de com quedarien aquests últims, ja que el treball manual es dificultava tan en el correcte muntatge dels encofrats com en el formigonat, ja que tenim escassetat de medis tècnics i tot es manual, des de la pastada del formigó, l’abocament del mateix i el vibrat (fet amb una canya, a la “vieja usanza”). Una de les coses més curioses en aquest treball es l’anivellament posterior fet amb la plomada, i se la prenen molt en serio, i dediquen molt de temps, sempre normalment entre 2 o 3 treballadors (Krishna i Sudhakar son fixes en aquest moment sempre) i és genial veure a quin bon nivell de precisió arriben aconseguir.
Mentre els més experts acabaven els pilars, els altres anaven pujant les tres filades del mur de pissarra que quedaven per arribar a cota forjat planta baixa.
Avui hem acabat tota l’estructura vertical de planta baixa i la pujada global del mur de “basement” per poder ja demà introduir les terres i les graves per poder tancar el nivell de solera de planta baixa, podent començar quan abans millor els treballs amb alçada de planta primera; un altre desafiament que ja veurem com el superem!!!!
El tancament d’aquesta etapa de planta baixa ha sigut entre molts somriures durant el dia d’avui, i sota la pluja que ens ha donat un merescut descans a la tarda, tan per ells com per nosaltres, i hem pogut veure a les seves cares i a l’estat d’ànim una gran satisfacció i orgull per el treball realitzat !!!! Tinali (dinar) i a dormir!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada