base A arquitectura i cooperació: PROGRAMA AWASUKA: La feina avança gràcies al nostre gran equip!

Capítol XXVIII – La casa blanca

Costa, però sembla que ja queda menys per acabar el prototip de fusta. Poc a poc acaben de tapar les petites imperfeccions que hagin pogut quedar, i amb l’acabat de pintura blanca exterior la casa encara fa més goig. Per altra banda, amb l’arribada de més fusta, s’inicien les fusteries; tot un procés de tallar les peces a mida, llimar, posar terminator i a muntar!

El nostre fuster treballa la fusta i dóna forma a la porta

Amb l'última capa de pintura, deixem un acabat perfecte

La casa blanca

Capítol XXIX – La base del bloc

Ja teníem els estreps de la plinth beam fets, i en un dia més vam acabar l’armat i les esperes pels pilars. Semblava que anàvem prou bé i amb un bon ritme, així que el següent era muntar l’armat on havia d’anar, amb l’ajuda dels recursos de l’emplaçament mateix i els nostres treballadors poc a poc la varem tenir enllestida. Feia goig de veure tota aquella estructura d’armats i procedíem a col·locar l’encofrat. Fustes amunt i avall, clavant i apuntalant, la capsa estava preparada. Ja sols quedava formigonar, però aquest pas requereix tot un procés: viatges de carretons amb sorra, grava i ciment, fer la barreja de tots els ingredients i abocar el formigó tot remenant amb un armat i donant cops a l’encofrat. L’hora habitual de plegar de treballar ja havia passat, i estàvem tots els treballadors enfocats en acabar de formigonar, va ser llavors quan ens va encantar veure com feien una cadena i la feina s’agilitzava aconseguint acabar abans de les cinc. Per tancar un dia llarg i amb la feina acabada, ho vam celebrar amb galetes i dew.

Els enginys dels nepalesos són infinits

L'esquelet de la biga de fonamentació

Els germans treballen en consonància amb molt bon ritme

Les filles de la Santamaya supervisen la barreja

La coordinació dels treballadors ajuda a enllestir la feina ràpidament

Formigonat acabat!

Capítol XXX – El retorn del Dhunga-Mato

Tornem a emprendre el prototip de pedra i fang, ens distribuïm en dos equips de treball. Un equip es queda al taller treballant la fusta, aquest es dedicarà a preparar els marcs de la porta, tallant, fent encaixos i llimant la fusta... Mentre que l’altre equip se’n va al terreny a aixecar el mur; filtrar la terra, fer la barreja, trencar i col·locar pedres i fang. D’aquesta manera la feina s’agilitza i es crea una cadena de treball sense perdre temps.

En Keshar decora el taller amb virutes

El mistri-carpenter ensenya com fer encaixos

Cada peça al seu lloc

Últimes comprovacions i la porta estarà llesta

Nois, noies, joves i grans, tots a trencar pedres

Primera barreja i després mur, el procés del Dhunga Mato

El prototip segueix creixent

Capítol XXXI – L’equip es transforma

Al ser una setmana entre festes tenim dos noves incorporacions temporals, més 3 treballadors nous i un noi que substitueix a la seva mare. Això fa que s’avanci més la feina i tinguem més equips de treball; uns poden anar treballant al taller mentre els altres poden estar al site ja sigui el de Patra, el de block o el del dunga-mato.

Les noves incorporacions

A última hora fem una classe–taller, reunim a tots els treballadors a l’oficina; som tants que no hi ha cadires per tots, però això per ells no és problema. Comencem explicant l’importància de no fer dos fulls de mur, sinó unir-ho i crear un únic mur buscant que el recorregut de la junta sigui llarg i complicat. Seguim parlant de les finestres i els panells de fusta i com són de rellevants les diagonals i acaben tots comentant la feina feta durant la setmana. És enriquidor veure com comenten i s’ho expliquen els uns als altres el perquè ho fan d’una manera o d’una altra.

La classe va ser tot un èxit

Capítol XXXII – House forms

Un dissabte més ens preparem i pugem cap a Supping, aquest cop amb diverses intencions. Una d’elles era revisar i fer un cop d’ull a algunes cases afectades per veure possibles millores tals com posar una xemeneia. Ens trobem que la majoria ja no volen un reforç sinó una casa nova ja que d’aquesta manera tindran l’ajuda del govern. Visitar 4 cases més i fer-ne l’estudi era una de les nostres intencions també. Poc a poc anem fent, veiem les cases, fem croquis, fotos i parlem amb els propietaris...

Amb les noves incorporacions a l’equip i algunes de prèvies anem de visita a les seves cases i mentre ens mostren un buffet lliure de plats típics anem emplenant la informació de cadascuna d’elles. Al arribar a algunes veiem que estan perfectament conservades sense esquerdes gaire notables en comparació amb d’altres... Però preguntem i ens revelen la veritat: han recobert tota la paret amb més fang, i és llavors quan ens comencem a fixar en les irregularitats que amaguen les grans esquerdes. D’altres són cassos més extrems on la part superior de la paret ha col·lapsat i se les enginyen per tapar-ho i aconseguir passar l’hivern que s’apropa.