PROGRAMA AWASUKA: Una setmana de feina dura que acaba amb la reunió anual d'Agraagami, just abans de la festa de Tihar!

Capítol XXXII – Els nepalesos que col·locaven l’escaleta

La setmana comença i ja tenim les peces de la porta llestes. Abans de repartir-nos en els diferents llocs de treball entre tots carreguem aquella immensa quantitat de fustes de totes les mides i un cop situades cadascú ja té una tasca atorgada. Al muntar-la és suficient amb dos persones: Es fa més senzill sabent que cadascuna d’elles té un número segons la posició com si d’un moble de l’Ikea es tractés. Ja tenim el límit del mur situat i ara ja podem començar a fer aquella façana que estava esperant a que arribés la porta. Tots saben la teoria de com fer un mur correctament i sembla que a la pràctica la majoria ho han entès, fins que arribem al primer metre i la feina s’atura: Que arribi l’escaleta! Aquest cop no ens dediquem a carregar i fer viatges de peces, sinó que el Niranjan ens aconsegueix un acord amb els veïns del taller i ens carreguen les peces fins al lloc amb tractor com a favor! En aquell dia la cadena de treball ja no és necessària i la majoria es separen en la resta de fronts oberts. Fem els encaixos, les unions, últims retocs i l’escaleta ja està col·locada! Un altre cop el tenir les peces marcades facilita la feina i tenim temps suficient com per a pujar mur a algunes zones i així protegir-la junt amb la lona. Per altra banda, també hem estat avançant en fer les finestres que hauran d’unir-se amb l’escaleta que ja hem col·locat. La feina al taller avançava ràpidament fins que el motor de la serra s’ha espatllat i això ha fet endarrerir el progrés tallant tot a mà.

El nostre nou mistri tallant les escaletes

Aquest cop no hem de carregar peces, el trajecte fins a l’obra el fem a remolc del tractor

L'evolució del dunga-mato: porta i escaleta col·locades

Arriben més pedres pel prototip de pedra i fang

Les finestres van prenen forma

Capítol XXXIII – Els blocs arriben al seu lloc 

Aquest dimarts li va tocar a l’Alba encarregar-se de supervisar i coordinar a Bhimphedi: l’Andrea marxava a Hetauda amb una llarga llista d’encàrrecs, entre ells comprar els blocs que composaran la façana de casa de la Santamaya... En dies com aquest en que s’han de fer compres importants per als prototips ens sentim més aprop d’aconseguir el nostre objectiu: 250 blocs i varies compres com la canonada del dungha-mato i eines necessàries per continuar van ser suficients per deixar-nos dormits al bus de tornada a Bhimphedi i ser despertats pels demés passatgers. Ara si, ja podíem començar a carregar blocs fins a casa de la Maya i aprofitar per treure l’encofrat de la plinth beam!

De visita a la fàbrica de blocs de formigó

Carregant blocs de l’oficina al terreny 

Capítol XXXIV – Les finestres verdes 

A casa de la Maya estem desitjant que pugui començar a instal·lar-se. Tant es així que vam dir: I si tinguéssim les finestres acabades per abans de Tihar? Un parell d’hores després ens vam marxar cap al taller i vam ficar la capa d’imprimació pensant il·lusionades en el futur proper i en com lluirà plena de llums i de flors. Al dia següent vam començar amb la primera capa de verd i ens vam començar a fer una idea de l’aspecte final de la casa... El moment s’apropa! Arriba divendres i carreguem les finestres fins a la casa, però les nostres expectatives canvien i després de diversos contratemps típics nepalís i el fet de no poder estar allà mentre ho feien atrassa la feina. Tot i que per altra banda, aquesta setmana hem pogut enllestir altres tasques de la casa com ficar les peces de coronació dels rafters i el tancament superior de la coberta!

Tot i no tenir les finestres, hem pogut enllestir altres tasques!

La façana de darrera ja està acabada

Finestres pintades, quin verd més xulo!

Finestres a lloc, sol falta acabar de col·locar

Capítol XXXV – Agragaami meetings 

El fet de no estar a casa de la Maya venia donat per una sèrie d’activitats extraordinàries que havíem de dur aquell dia: El dilluns els d’Agragaami ens van convidar a acompanyar-los a la reunió anual amb els membres de la cooperativa. Ja a l’escenari, tot i entendre sol “Awasuka” i “Agragaami”, el Ram i el Hareram ens van anar traduint les parts importants mentre els demés parlaven fins que ens vam presentar a tots. En principi havíem quedat en que la reunió començava a les 11, però estem a Nepal: entre que van començar a parlar a la 1.30 i que tots ells es van allargar parlant vam haver de marxar i quedar un altre dia per comentar els punts importants i parlar dels avenços del programa. Aquest altre dia va arribar, i va ser el divendres previ a Tihar. A més, al ser divendres, vam fer un petit resum de la setmana i de la teoria prèvia que necessitarien per a poder començar a alçar el mur un cop passat el Tihar... Un dia completíssim!

Reunió anual d’Agragaami, pugem a l’escenari per presentar-nos