CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: GARANDA GARANDA!!!

A l’entrada anterior al blog, vam acabar acomiadant-nos amb un “HOME SWEET HOME”, però de “sweet nada”, no ha quedat res!!!! Tots els turrons i xocolata per celebrar el Nadal s’han esfumat a les panxes dels nens. Podem dir que en teoria tenien un càstig que era venir amb nosaltres com a 5 treballadors més, ben joves i forts a la obra, és a dir, que havien de venir a ‘currar’ amb nosaltres per haver posat les mans on no tocava, però aquí, i més sent festa, sembla que tot es perdona i la xocolata al final ha semblat un mal menor!! 

Amb la depressió al cos i el nivell de sucre baix, anem cap a la obra el dissabte però “fuerza pa’ trabajar que NO FALTE!!”

Ens retrobem tots amb moltes ganes després de les mini-vacances de les dues parts, i comencem el ritme de la setmana amb molta força, amor i amistat, perquè bon “team”, som un “rato!!”

Comencem la setmana regant les “beams”, pujant la part final dels murs de tancament de planta baixa que necessitem per cobrir bigues, ja que les vam acabar de formigonar abans de marxar de viatge; com si res: “brick, Stones y pa arriba, rápido y efectivo, con un: cuidaaaaoooo que va!!!“ “Madamme niluuuu, jagrata jagrata” i així anem passant el dia! Al final tota la superfície per sobre de jàsseres s’ha cobert amb brick perquè l’execució es molt mes ràpida, menys pesada i just fa la mida del brick, el fet de posar pedra de pissarra alentia i dificultava la posada en obra per part dels treballadors. 

Krishna, Mati i el Pirata acabant els murs

En Guru, Oli i en Mati Lady aquesta setmana són “el equipo Sueavemente Smoozame”, que no fan una altra cosa que embrutar-ho tot amb el “gotelé de cemento” , però “eso siii, no habéis visto unas vigas mejor acabadas y SUAVES!!!!!” Tot el dia que les volem abraçar!!

Oli regant les beams i Krishna pujant els bricks que pasaran per devant de les beams 

D'altra banda tenim el “partner team: Krishna i Sudakar” , que estan amb els RINGU RINGU, estreps fent i col·locant l’armat de la planta superior!, dels pilars de planta primera! 

Sudakar en su salsa con sus pilares

A la mateixa vegada, l’equip Barcelona-Índia, els voluntaris, estem decidint quin tipus de forjat definitiu volem com a tancament, ja que aquí depèn molt del pressupost i la capacitat tècnica del constructor, a part de que la situació econòmica del país ens està afectant molt en els pagaments i l’entrada de “cash”, pel que estem apunt d’atracar el banc del poble .....o estàvem!!!!! 

Després de visites al proveïdors, de preguntar pressupostos, de reunions a Barcelona amb la junta etc......la decisió ha sigut vot a favor de les “GARANDASSSSSS”, “que para quién no lo sepa = FORJADO con IPN!”

Per nosaltres s’ha de dir que ha sigut la millor opció, o la opció preferíem, ja que serà el primer cop que n’executem un i portem la direcció, i ens fa molta molta il·lusió!!! Del que no teníem ni idea, és del que ens esperava i de qui seria RAMANA, el “gift man” del següent capítol.

“Ramana “the gift man” sus ticks i las grandas!“

Amb tot ben marcadet a l’obra, amb el “tag piece”, el nostre Excel fet amb les mides, el planol d’Autocad perfecte, tot quadrat, els treballadors amb tot claríssim, explicat, tots súper motivats, l’Arlappa ve a recollir-nos el divendres a les 15 h amb el Sivaram per anar a fer l’encàrrec de les “Grarandas”, i els 4 anem al poble amb el pensament: això és un Pim-Pam, “vamos, encargamos, mañana venimos, nos lo llevamos, i montamos!!!!” Però...........Ramana “nos esperaba, llevaba demasiados dias aburrido i quería jugar!!!!” 

Ramona shop marking Garandas

Vam estar, i no us exagerem, tranquil·lament 2 hores pactant els preus de les “Garandas”, el dels talls, el número de “feets”, que si “gift para arriba que si gift para abajo, que si 5 rupias por hora por trabajador”.....ahhh i quan acabem de pactar el preu, d’apuntar les mides amb” feet/inches” per ells, agafa i ens diu : “NOW YOU MARKING!!!” I les dos “parguel·les”, a MARCAR!! Fins que de sobte apareixen 2 treballadors nostres, el Krishna i l’Oli en el seu dia lliure buscant-nos per anar a fer unes cerveses o alguna cosa, i de sobte diem: que collons tu, que ho marqui ell i ho talli ell, que és la seva feina, nosaltres no hem d’estar marcant l’encàrrec que li fem, que per alguna cosa és la seva fàbrica. Així que “ni cortas ni perezosas” li expliquem al Sivaram i al Arlappa i al final el dròpol del Ramana mig enfadat mig saturat i amb el “tick” nerviós mes aguditzat, per fi es posa a treballar! 

Al final el seu projecte va anar a “pique”, i vam poder acabar amb el nostre “guateque privao” ja que era el nostre dia de festa, mentre ell a les fosques acabava el “MARKING MARKING”!!! Però com en Ramana no es rendeix fàcilment, ja començava a maquinar de nou com podia col·locar-nos alguna peça reutilitzada d’algun tall que li ha sobrat, o canviar-nos la resistència de 585 per alguna 485 a veure si amb el “follón” ens despistàvem!!! 

Guateque a en Ramana shop

Al dematí següent, com sempre passa aquí a Koilakuntla “otra movida estava por venir!” Tota la “Worku Family” ens trobem a la botiga d’en Ramana, per recollir les “Garandas” tallades a mida amb el tractor d’Haribala, però ¿què passa quan arribem? que ens adonem que el tractor es massa petitet per transportar les “Garandas” de 12,80 m que hem demanat. És millor que siguin continues ja que és millor per la fletxa agafar-les d’extrem a extrem ja que la reduïm!

Works family avant a recoiler les Garandas

Total que ja ens veieu jugant al lego amb el tractor, desmuntant-lo per peces per poder encabir les bigues, fins que al final, després d’una hora i mitja o dos ens vam poder emportar-nos el primer torn cap a la obra, ja que en vam fer 2 i mig per poder emportar-nos-les totes!! 

El camí amb tractor des de la botiga fins la obra no va tenir “desperdicio ninguno”, ja que va ser un show replet de sorpreses, “de pitades, de no no, para para, baja baja, que no gira, marcha atrás, ahí ahí ....jajajajjajaja crec que tot el poble s’ha assabentat que fem un forjat amb Garanadas!!! 

Camino a la obra con el tractor

Un cop tot a la obra, tant els treballadors com nosaltres vam començar a pintar-les amb òxid de zinc per tractar-les contra la oxidació amb un súper bon ritme, tant que al final del dia estaven quasi totes col·locades a dalt i el súper “team” unit i content per la bona feina feta!! Igualment a tot això, el Ramana encara ens devia unes quantes “Garandas” especials que hauríem de soldar al dia següent amb èxit!! 

Erika i Prasad marcant les Garandas

Col·locant les Garandas

Acabàvem el dia de Nadal amb el nostre regal especial : el Pare Noel ens havia portat Garandas, per nosaltres el millor regal per aquest NADAL!!! Yuhuuuuuuu

Erika i Mercè: super team!