12.12.16

PROGRAMA AWASUKA: Amb la Mònica a Bhimphedi, la feina avança molt més ràpid!














Capítol XLII– Arriba la Mònica!

Amb l’arribada de la Monica a Bhimphedi arriba un gran reforç! Hem passat d’esperar a que les respostes vinguin des de Barcelona a tenir solucions aquí mateix, amb el que el treball s’accelera a un ritme vertiginós, dóna gust veure com tot avança ràpidament!
Per altra banda també ens ha servit per a que allò que va començar com a una petita proposta de millora com eren les classes setmanals, hagi passat a ser un punt important i molt més oficial del programa, l’última classe va ser a la oficina, i amb l’ajuda de l’equip de Barcelona vam aconseguir una classe realment interessant, amb projector i tot!

Amb la Mònica aquí les classes han pujat de nivell, va ser tot un èxit!























Capítol XLIII- Hetauda no deixa de sorprendre’ns 

Una altra setmana Hetauda ens crida per a enllestir alguns encàrrecs: comprar bambú i fusta eren dos dels més importants, aquest cop amb l’Andrea sola per allà, quin dia! 
De camí a comprar el bambú, algú em saluda de una forma molt familiar, però al estar a Hetauda no vaig caure que un dels nens que estava a Balmandir m’acompanyava. Tot parlant finalment anem a comprar-lo i vam aconseguir pujar-lo al bus que marxaria a les 3 cap a Bhimphedi, repte aconseguit! 
Al parar a un hotel a menjar on m’ensenyen que és la khuaa i el laddu, faig un recompte molt gràfic de la quantitat de fusta que necessitarem, els meus escassos coneixements de nepali no seràn suficients aquest cop! Tot just arribar ja m’atorguen un nou sobrenom nepali, i entre els dibuixos i les paraules clau finalment ens portaran tota la fusta a Bhimphedi al matí següent! 
A prop de la parada del bus està el Pawan, un home que treballa amb Practical Action i que ens vol venir a veure a Bhimphedi per a ensenyar-nos alguna de les cuines que ha fet junt amb aquesta ONG i per a visitar els prototips. Entre tés i phulaudas quedem en que aviat ens farà una visita: D’aquí dos dissabtes us explicarem... 
Però no tot podia sortir segons lo previst: Recordeu que estem a Nepal! Són les 2.15 i a la parada del bus no hi ha cap que tingui el nostre bambú, havien sortit feia mitja hora, pel que m’afanyo en agafar un altre i arribar aviat a Bhimphedi, però suposa l’obvi i aquí aconseguiràs l’oposat: A mig camí la roda del bus peta i ens quedem parats durant una hora... La veritat és que coneixent l’estat en el que es troben era d’esperar, a més la gent no es va sorprendre ni el més mínim, pel que sol queda assentar-se i veure com l’arreglen amb un tros de goma i un encenedor.
Però no us preocupeu, que ja ens vam preocupar de pujar el bambú al bus indicat: Els nois ja ens coneixien de l’últim cop que vam carregar materials i a més tenien el nostre contacte, pel que van trucar per assegurar-se i ens van deixar les canyes davant de la porta del workshop, justament com van fer l’últim cop!

De compres per Hetauda!




















Capítol XLIV– Al taller les tenim de tots colors

Aquesta setmana al workshop hem tocat feines de tots els prototips: Per a casa de la Maya hem estat fent les peces del bolc de les cantonades que ja hem col·locat i les diagonals que encara es resisteixen a deixar-nos tancar el prototip! Tot i que ara mateix el que sempre acaba sent protagonista al workshop és el dungha-mato: Seguim fent les escaletes infinites i afegim una altra tasca fent els pilars situats entre les portes d’entrada del prototip amb la fusta que hem comprat. Per últim, el prototip de bloc s’afegeix a la llista de feines per a començar a donar forma al prototip: estem fent els premarcs de portes i finestres que ens deixaran pujar el mur sense pausa!

La feina al taller no s'acaba


















Capítol XLV– El final s’apropa 

No ens conformem amb la porta, el fet de que es composi de dos fulls independents i de que la fusta sigui irregular allarga la tasca, però finalment hem aconseguit que quedi perfecte. Per altra banda, el bambú del sostre del porxo ja està completament col·locat, al igual que les peces de fusta per evitar el bolc de les cantonades! Ja tan sols falta polir alguns petits detalls, com ara que hem polit el paviment interior i els panells, per a que la Maya ja es pugui instal·lar a la seva llar.

Més tasques tancades: les cantonades ja estan assegurades






















Amb el bambú ja s'està més fresquet al porxo





















Capítol XLVI– A la recerca de solucions ràpides 

El prototip de pedra i fang segueix va avançant, hem acabat de col·locar l’última finestra de la primera planta que ens permetrà pujar el mur ràpidament fins a la següent escaleta, i alhora seguim amb un nou front al dungha mato: fer les escales de l’entrada i també les laterals que en un futur pujaran al segon pis. Per altra banda, un cop volem començar a pujar el mur, hem de dividir els mistris entre els que tenen més dificultat per arribar a dalt del mur i els que ho tenen més fàcil per la seva alçada, i comencem a deixar volar l’imaginació per avançar fins que ens arribi la bastida de bambú des de Supping. 
Ha sigut una setmana en la que hem hagut de fer servir el nostre enginy per a solucionar alguns temes com aquest: hem estat sense bastida i a més sense aigua al dungha mato per una fuga, així que l’època de sequia se’ns va avançar fins que el Xavi es va apropar a provar un dels invents que els nepalís li han ensenyat a fer per tancar la fuga amb un pneumàtic. Va ser tot un espectacle fins que finalment va treure el cap l’home que portàvem molts dies buscant que es qui es va encarregar de fer aquella connexió. Tot en ordre!

L'última finestra ja està aquí!



La fuita...
L'escala lateral ja està apunt

Cadascú fent la seva feina

Improvisem una bastida

L'evolució del dhunga-mato