Diumenge, 26 de març de 2017
Passa una setmana més en aquest tranquil poblat del sud-oest del Senegal. Pel que fa a nosaltres –dos blanquets intentant posar ordre (en termes europeus) al caos i la desorganització (en termes molt europeus) d’aquesta gent –, seguim treballant fort per tal que l’aixecament dels murs es dugui a terme en el temps previst.
Afortunadament, retornem avui d’un cap de setmana fora. Hem visitat l’illa de Carabane, un destí (relativament) turístic amb precioses platges i una tranquil·litat que espanta. Hi hem anat amb la resta de toubabs de la zona, que estan implicades també en projectes de cooperació als pobles veïns.
Pel que fa a la biblioteca, el nostre fuster (que se’ns casa d’aquí a una setmana!) ens té ja enllestides les estanteries, moníssimes, que vam dissenyar nosaltres mateixos i que li vàrem encarregar. Així doncs, ja les podrem anar encastant als murs de cob, per posteriorment pintar-les de colors. Amb l’equip de voluntaris, enllestim la tercera filada de terra, assolint el metre i mig d’alçada. Ens en queden només dos i ja ho tindrem!
Poc més a dir per ara, a part de les nombroses visites al nostre mestre de djembé, el Kaani, que ensenya a tocar el tambor al Pepe i ensenya passos de danses tradicionals a l’Anna.
Au revoir!
Anna i Pepe
 |
| La fusta de les finestres protegida del contacte amb el cob |
 |
| Fixants la gelosia de bambú |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada