Holi!
Entrem a la darrera setmana de ramadà i el cansament comença a ser molt present a les cares de tothom. Tot avança molt a poc a poc, i és que quan ni es menja ni es beu aigua és molt complicat treballar. És per això que les obres a la biblioteca s’han estancat una miqueta aquesta setmana. Bé, per això i per les noves inquilines: les termites. Hem descobert que aquests bitxos que abunden tant per aquestes terres no només mengen fusta, també deboren la palla. I casualment a la biblioteca hi ha molta fusta, però també molta palla. D’un dia per l’altre les termites van aconseguir entrar als murs de la biblioteca i començar a construir-s’hi casa seva, creant tot de conductes per arribar a la coberta, on hi ha la fusta. Evidentment, només nosaltres, les tubabs, ens hem estressat quan ens n’hem adonat. Tot Mlomp ens ha dit que « si haguéssiu construit amb ciment això no estaria passant » i que « c’est pas grave, ça va aller ». Tot i així, hem aconseguit que en Karamba, un maçón de Mlomp, ens ajudi en la creuada contra les termites, i inshallah aconseguirem fer-les fora de la biblioteca.
Tot i aquest problema, hem aconseguit acabar de col·locar la fusta blanca a la coberta de la biblioteca i l’equip de fusters ha pogut començar a muntar el porxo. Es nota el cansament, però tot i així han avançat ràpidament i a finals de setmana ja estava gaire bé acabat.
Aquesta setmana ha sigut el primer cop que les voluntaries ens hem separat. Mentre la Maria s’ha dedicat a fondo a la tasca d’acabar amb les termites, jo (l’Ari) he anat a Abene, un poble a la costa de la Casamance, a comprar més palla ja que la que vam anar a comprar a les illes de Carron no és suficient per a la biblioteca, el porxo i l’aula que volem reparar. Havia de ser només un dia, però c’est l’Afrique i el camió que havia de transportar la palla no va arribar quan tocava, així que la cosa es va acabar allargant dos dies. Després de dos dies fora reconec que em va agradar molt tornar a Mlomp. I més encara quan la Maria, la Tania, l’Olga i la Lucia havien preparat tot de menjar deliciós. I és que malauradament, aquesta ha sigut la seva última setmana a Mlomp, així que hem convocat a tot el poble a sopar a casa per a que es puguin despedir bé. El menú comptava amb un entrant a base de pa amb tomàquet i truita de patates. L’aperitiu va seguir amb ous rellenos i esberginia arrebossada, tot això acompanyat d’unes begudes (aquí els encanta la fanta de piña i coses per l’estil). Finalment, el plat estrella: pasta amb salsa de tomàquet. Estava tot boníssim, però es va notar que, altra vegada, nosaltres erem les úniques que no haviem sopat, ja que tothom venia amb la panxa plena. Al matí següent van marxar. Lla despedida va ser molt emotiva, van caure moltes llàgrimes, i comença una nova etapa per a nosaltres, ja que ara som les últimes tubabs que quedem a Mlomp.
Fins aviat, a bientôt, bakayom!
 |
| Acabant de col·locar la fusta blanca de la biblioteca |
 |
| Així es veu la biblioteca des de l'entrada del CEM! |
 |
| L'equip de fusters treballant enn la coberta del porxo |
 |
| En Diere i la Lucía ens ajuden a vernissar els pilars amb anti-termites |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada