base A arquitectura i cooperació: BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Alguna vegada heu tingut tanta por d’una tempesta com per pensar que el món s’acabaria?

Guiropooo família! (bon vespre!)

Avui, que sembla que no plourà, igual que ahir, estem contentes i agraïdes de poder-vos explicar l’apocalipsi que vam viure dissabte a la nit. Molt, molt, molt bèstia! N’hi ha una que té fama d’exagerada...però aquest cop és literal. Si l’edifici no es va esfondrar dissabte, ja no passarà. Podríem dir que fins llavors no sabíem que era l’hivernage. Alguna vegada heu tingut tanta por d’una tempesta com per pensar que el món s’acabaria? Doncs això vam viure dissabte nit, 1.30 hora local, des del llit (per sort nostra, tot i que en Diouf, el més petit dels maçons, ens havia insistit per anar a la discoteque). Uns trons que haguessin trencat els vidres de les finestres si existissin! Uns llamps que feien soroll d’enrampada! Evidentment, quan el dia següent li explicàvem a la gent se’n reien de nosaltres! (i nosaltres de nosaltres mateixes, també J).

Després d’aquest posada a prova, l’obra tira endavant! Els dos mòduls de cooperants ja tenen tot el carrolage col·locat, tant paviment com sòcols. Només queda polir alguns detalls. Hem aconseguit unes piques molt originals i autòctones per al lavabo exterior. Són mitges carbasses, que aquí els artesans les tallen, les deixen assecar i la gent les fa servir com a bols per al menjar. Nosaltres les farem servir per a rentar-nos les mans! L’equip de maçons ja ha formigonat la llosa on es recolzaran. (Van fer l’encofrat circular amb BTCs i laterite, i amb una galleda al revés. Són uns craks!). Pel que fa al Tadelakt, vam estar fent proves de color amb diferents pigments. Després de demanar l’opinió a tots els equips i a Barcelona, vam triar colors! (Ara veureu foto). Vam haver d’anar a Mbour a comprar els pigments. Això d’anar a la gran ciutat quan vius al poble més “amosa trop” (maco, bonic, preciós...íssim) i tranquil de tot Senegal és mooolt dur. Brutícia, pols, soroll, cotxes, calor...estrés, en definitiva. Però bé, tot sigui per veure com està quedant. Estem emocionadíssimes! De moment estem mirant per aprendre i demà ens volem embrutir les mans. L’Abdulaye, el chef de l’equip del Tadelakt, fa cara de ser una bon professor!

Per altra banda, mentre treballem, tenim moltes visites. L’altra dia la Paloma va fer una visita guiada improvisada amb unes nenes que ens preguntaven “això serà per nosaltres?”.(Ella és la SuperNany del poble). Era molt guai veure com flipaven amb la biblio! Qui més qui menys treu el cap quan passa per allà davant i veu la porta oberta. I tot són paraules boniques. Així, dona gust treballar.

I res, no patiu que us tindrem al corrent de tot. Anirem tirant cap a la maison, que és tard i sembla que no vol ploure!

Bofeeeet (bona nit)! Inshallah! (Si déu vol!)

Paloma i Anna